Primeres dades sobre els dipòsits singulars i el consum carni a través del registre arqueozoològic del jaciment tardoibèric de la Rosella (Tàrrega, Lleida) / Ariadna Nieto Espinet, Sergi González Planas, Alba Castellano Aragonès, [et al.]



En: 205655 Projecte Ilergècia : territori i poblament ibèric a la Plana ilergeta : centenari de les excavacions del poblat ibèric del Tossal de les Tenalles de Sidamon (1915-2015) : actes de la XLV Jornada de Treball, Sidamon, 11 i 12 de febrer de 2017. Sant Martí de Maldà/Riucorb : Grup de Recerca de les Terres de Ponent, 2020. p. 379-392 : il

Bibliografia.

La intervenció 2009-2010 al jaciment de la Rosella (Tàrrega, Catalunya) va posar al descobert un hàbitat rural d'època tardoibèrica (segles II-I a.n.e.). Les restes del poblat corresponen a una bateria de quatre habitatges contigus amb una extensa zona ocupada per un sitjar i altres estructures arqueològiques-fosses, cisternes, retalls, possibles basses o zones d'extracció d'àrids...-associades i coetànies als nivells d'ús del poblat. Tot i que els rebliments de les diferents estructures van aportar, en general, quantitats força pobres de materials, unes poques fosses van aportar conjunts faunístics singulars i molt rics. Destaquen especialment les deposicions de les estructures FC-9, FC-10 i SJ-36 situades en l'extrem sud-oest del jaciment, la cisterna CS-116 més pròxima a l'hàbitat o el dipoòsit sota paviment FS-129 en un context domèstic.

Un Graner a l'Urgell. L'emmagatzematge en fossa al jaciment tardoibèric de la Rosella (Tàrrega, Lleida) / Georgina Prats Ferrando, Alba Castellano Aragonès, Òscar Escala Abad, [et al.]



En: 205655 Projecte Ilergècia : territori i poblament ibèric a la Plana ilergeta : centenari de les excavacions del poblat ibèric del Tossal de les Tenalles de Sidamon (1915-2015) : actes de la XLV Jornada de Treball, Sidamon, 11 i 12 de febrer de 2017. Sant Martí de Maldà/Riucorb : Grup de Recerca de les Terres de Ponent, 2020. p. 315-376 : il., map., gràf

Bibliografia.

La Rosella és un establiment rural d'època tardoibèrica datat entre els segles II i I a.n.e. L'Hàbitat s'estructura com una bateria d'almenys quatre habitatges contigus. Vora la zona urbanitzada es localitza un camp de sitges coetani als habitatges, que aplega estructures d'emmagatzematge en fossa i altres estructures excavades al subsol de diversa funcionalitat (retalls, cisternes, basses, etc.) En aquest article s'analitzen específicament les estructures associades a l'emmagatzematge en fossa amb l'objectius de caracteritzar-ne la morfologia, estimar-ne la capacitat, definir les dinàmiques de rebliment, descriure'n la cultura material que contenien, proposar-ne una datació i valorar-ne la significació en el context de la plana occidental catalana a l'inici de la romanització.

Aportacions de l'antropologia biològica a l'edat del ferro i al món ibèric. El cas de la Rosella i del Molí d'Espígol / Núria Armentano i Oller
Armentano i Oller, Núria


En: 205655 Projecte Ilergècia : territori i poblament ibèric a la Plana ilergeta : centenari de les excavacions del poblat ibèric del Tossal de les Tenalles de Sidamon (1915-2015) : actes de la XLV Jornada de Treball, Sidamon, 11 i 12 de febrer de 2017. Sant Martí de Maldà/Riucorb : Grup de Recerca de les Terres de Ponent, 2020. p. 283-296 : il

Bibliografia.

L'aproximació bio-antropològica de les sepultures de cremació no ha rebut les mateixes atencions metodològiques que altres línies d'investigació pròpies de la paleo-biologia humana o de l'arqueologia funerària. Pocs autors s'han preocupat de reflexionar i elaborar nous mètodes, validar o invalidar els paràmetres utilitzats o proposar protocols d'anàlisi per a aquest tipus de vestigis. De manera similar, l'estudi de restes d'infants de curta edat, perinatals inhumats en espais domèstics de poblats, també presenta moltes limitacions metodològiques. Intentar fer antropologia del món ibèric i de la primera edat del ferro és enfrontar-se a un registre osso molt limitat i amb pocs treballs sistemàtics amb què comparar i avançar la investigació. L'article presenta l'estudi antropològics de les restes d'infants trobats als jaciments de la Rosella (Tàrrega) i del Molí d'Espígol (Tornabous), destacats poblats que es troben al territori de l'actual Urgell, i que permeten, a nivell antropològic, la reflexió sobre la singularitat del món funerari d'aquestes èpoques.